Després de mesos de postdramatisme i performance, el teatre dramàtic torna al Lliure amb una versió de la famosa i feminista novel·la de la Nobel Doris Lessing, 'El quadern daurat'. Una novel·la que explica la crisi emocional, política i artística d’una escriptora bloquejada i sumida en un caos existencial. Una dona compromesa, lluitadora i que, davant de la impossibilitat d’escriure, reflecteix les seves angoixes, les seves activitats i relacions sentimentals en quatre quaderns de quatre colors. En el negre recorda la vida a Rhodèsia del Sud. En el vermell la militància al Partit Comunista anglès. El groc és l’esborrany d’una possible novel·la sobre la seva vida amorosa. I el blau un dietari de les sessions amb una psiquiatra.
No era fàcil portar a l’escenari una història formalment complexa i tan voluminosa. Carlota Subirós se’n surt prou bé perquè tant la dramatúrgia com la posada en escena il·luminen amb claredat, encara que força esquemàticament, l’èpica femenina d’aquesta dona i el seu pensament en temes tan universals com el matrimoni, el sexe, el masclisme, la violència i el desencís de la sempre esperada revolució.
L’abast del projecte i la tendència de Subirós a refredar les emocions dels personatges impedeix, però, anar més enllà de l’epidermis dels conflictes interns d’Anna Wulf, epicentre al voltant de qui giren la resta dels personatges. Nora Navas li posa veritat i credibilitat durant les dues hores i mitja de funció, sobretot quan té al costat a Mia Esteve, esplèndida com la seva íntima amiga Molly. Correcta la resta d’intèrprets i molt potent el monumental espai escènic de Max Glaenzel.
Autora: Doris Lessing. Adaptació i direcció: Carlota Subirós. Amb: Guillem Barbosa, Javier Beltrán, Mia Esteve, Montse Esteve, Jordi Figueras, Nora Navas, Marta Ossó, Fèlix Pons, Vanessa Segura.
