Autor: Paul Dewandre. Adaptació Paco Mir. Direcció: Edu Pericas. Amb: Jordi Diaz.
Com diu el dossier de l’espectacle devem haver viscut en una caverna ja que no sabem res de res de John Gray, multimilionari autor de llibres d’autoajuda i conferenciant que il·lumina els conflictes de parella. No en sabíem res, ni ganes. L’obra és un versió humorística del llibre del tal Gray aixecada sobre els tòpics d’arquetips de comportament i actituds dels homes i les dones dins de la parella que responen a una visió primitiva del mascle i de la femella fruit d’una anàlisi de psicologia de mercat, banyat amb una capa de puritanisme made in USA. Vull dir que ells només pensen (mai a la vegada) en dues coses: el sexe (sense prolegòmens) i el futbol; i elles es fan esperar sempre i no tenen res per posar-se mai malgrat tenir l’armari a rebentar.
Tot plegat funciona. Esclar. Sobre tot si damunt l’escenari hi ha un tros d’actor com Jordi Diaz, a més força ben dirigit per Edu Pericas. Diaz condueix aquest monòleg presentat com un taller, amb autoritat, poderosa agilitat verbal, i recargolant la innocència dels gags per aconseguir l’objectiu de la proposta. Bona feina, sí senyor.
