Entrevista a Marc Artigau

El dramaturg Marc Artigau estrena al TNC 'Alba', una peça protagonitzada per Montse Guallar, Lluís Marco i Claudia Riera, en la qual instal·la un 'replicant' i juga amb 'El jardí de les delícies' d'El Bosco. Artigau, amb 34 anys, s'ha fet un lloc en el nostre panorama literari i teatral, gràcies a les novel·les que ha escrit amb el periodista Jordi Basté i als volums per a nens, com la reeixida 'Els perseguidors de paraules' (Estrella Polar).

Han passat gairebé cinc anys des que vas estrenar 'Un mosquit petit' al TNC, en plena crisi. I ara hi tornes per la porta gran. Què ha passat?
He estrenat més obres, he fet adaptacions, com la de 'L'ànec salvatge', però tinc 34 anys i continuo sent una jove promesa. Seré el Bojan del teatre! En aquests anys ha canviat tot el sistema i per a què 'Alba' arribi al Nacional ha hagut de guanyar el premi Quim Masó i estar coproduïda per la Sala Atrium, Temporada Alta, TNC i l'Escena Nacional d'Andorra. Jo no he viscut la precrisi i per viure necessito fer moltes coses alhora.

'Alba' té molts lligams amb 'Un mosquit petit'?
Sí, són dos personatges i un tercer que és diferent, que trenca la convivència.

D'on et ve l'obsessió per 'El jardí de les delícies'?
És un quadre que em va impressionar molt quan me'l van explicar al batxillerat. I a les classes que faig de teatre a la Beckett sempre recomano fer servir materials laterals, com la poesia, els videoclips o coreografies... Hi ha una part del quadre on no hi ha cap eina, llevat d'un llibre, cosa que vol dir que “només a través del coneixement podrem assolir la salvació”.

Tu creus que la cultura ens farà lliures?
No ho sé. La cultura, com la intel·ligència artificial, és una eina. Depèn de l'ús que en facis. No oblidem l'ús de la cultura que han fet les dictadures.

A l'obra hi ha un intens debat entre l'Alba i l'Home sobre la intel·ligència artificial que és una versió del dels apocalíptics contra integrats.
Sí, l'Alba està a favor de fer servir una mena de replicants i l'Home està en contra. El públic decidirà amb qui va.

L'Alba compra una replicant més jove per conservar la seva memòria?
Què deixem de nosaltres quan morim?, es pregunta. L'Alba, que era la parella de l'Home, es demana què queda del que eren ells dos quan eren joves.

Hi ha molt poques obres on els personatges siguin grans.
Els meus pares em van tenir de grans i hi penso molt, en ells. En Lluís Marco em va dir que era estrany que un nano jove hagués escrit un bon paper per a ell.

Et fa por la intel·ligència artificial?
Gens ni mica. Ja forma part de nosaltres. Spotify em recomana grans grups de música, millor que els meus amics. A 'Alba' és una excusa per parla del que ens fa humans.

NO T'HO PERDIS: La millor cuina d'autor a Barcelona