Estàs a punt per desenterrar un cadàver?

Tot i no tenir-ne encara quaranta, l’Ivan Morales ja és un dels noms de referència del teatre català. Ha fet d’actor (alguns el recordareu de molt jove a ‘Poblenou’, però també més endavant a ‘La caja Kovak’, ‘Remake’ o ‘La silla’), d’editor de ‘fanzines’, de locutor de ràdios lliures, de guionista (‘El truco del manco’ o ‘Mi dulce’) i de director (‘Sé de un lugar’, guanyadora del Premi Time Out 2012 a la millor obra de creació i del Premi Butaca del mateix any al millor espectacle de petit format). Dit això, la solidesa d’aquest artista polièdric no es pot qüestionar en absolut, al contrari, augmenta a mesura que passen els anys i els muntatges on hi deixa l’empremta.

I sí l’Ivan Morales és un animal de teatre, el repartiment de ‘La calavera de Connemara’ és de primera divisió. Tenim el Pol López, que no fa gaire ens delectava amb un esplèndid ‘Hamlet’ al Lliure gracienc, i fa una mica més interpretava Christopher, el noi amb Asperger creat per Mark Haddon a ‘El curiós incident del gos a mitjanit’. I sí, sí, el mateix que imitava jugadors de futbol al ‘Crakòvia’ els dilluns a la nit! Però també joves actors de l’escena com són Oriol Pla (‘Incerta glòria’), Marta Millà (‘Mil cretins’ de Ventura Pons o la sèrie ‘Gran Nord’) i Xavi Sáez (‘Amanda T’ i ‘Qui bones obres farà’).

Us ho dèiem abans: ‘La calavera de Connemara’ triomfa als escenaris que trepitja. Penseu que el seu autor, Martin McDonagh, ha estat el primer dramaturg, després de Shakespeare, que ha mantingut en cartell quatre obres produïdes professionalment a Londres en una sola temporada. Amb aquest bagatge us n’adonareu del potencial d’aquest irlandès que conrea una vessant externa del teatre de la crueltat que es caracteritza per l’aspecte violent i grotesc de les trames amb l’objectiu de captar l’atenció de l’espectador. ‘La calavera de Connemara’ forma part de la trilogia ‘Leenane’, de la qual Mario Gas va fer 'La reina de la bellesa de Leane' a final dels anys 90 i és va alçar amb una pila de premis. En aquesta ocasió el punt de partida argumental és el d’un enterramorts que ha d’exhumar la tomba de la seva dona. Impactant, oi? Per tot això, és d’aquelles obres que no us podeu perdre.