De vegades el com destaca sobre el què. Carla Torres és la responsable (autora i directora) del què i el com d''Estat Decepció'. Text que amb una proposta escènica menys interessant faria més visible una trama que tendeix a la convencionalitat. Una comèdia sobre la corrupció generalitzada (justícia, política, policia) molt familiar. La història que ocupa cada dia els titulars i agita l'opinòdrom de les xarxes socials. Un relat-denúncia en el qual no pot faltar el conflicte personal, amanit amb el social i el generacional.
Però Torres agafa el seu propi material i el porta a un terreny escènic que sorprèn. Durant uns minuts sembla voler fer-nos endinsar dins una faula distòpica inspirada en l'estil de 'La taronja mecànica'. Llavors entra la sàtira, i la funció es transforma en alguna cosa amb personalitat, refractària a les etiquetes. Si recorrem als arxius de la història del teatre, potser s'observin reflexos del teatre militant de The Wooster Group. Retalls de l'avantguarda dels 70. Tot i així, hi ha elements que intencionadament marquen distància amb la mirada dogmàtica de l'època. Alguns no passen de l'anècdota meta-teatral, però d'altres –l'aguda escena al cotxe de la mare jutgessa i la seva filla esgarriada per revolucionària i lesbiana– mostren un especial enginy per trencar esquemes amb subversiva intenció. Igual que el marc escenogràfic. Ocurrent explotació de l'estètica proletària.
Una proposta gens fàcil per a la companyia (Pepo Blasco, Xavi Gardés, Clara Manyós, Eu Manzanares, Ruth Talavera), obligada a anar canviant de registre a cada escena, inclosa la comèdia de l'art i el traç caricaturesc. I responen amb interpretacions notables i un gran compromís físic.
Dramatúrgia i direcció: Carla Torres. Amb: Pepo Blasco, Xavi Gardés, Clara Manyós, Eu Manzanares, Ruth Talavera.
