Dramatúrgia: Jessica Rimblas i Oscar Jarque. Direcció: Joan Maria Segura. Amb: Núria Cuyàs i Oscar Jarque.
El 1919 Ofèlia Queiroz va començar a treballar com a mecanògrafa en la mateixa oficina en la que Fernando Pessoa col·laborava de forma puntual. Un dia ell va decidir declarar-se utilitzant els mateixos versos amb que Shakespeare va confessar l’amor que Hamlet professava a Ofèlia. Aquest va ser el punt de partida d’una història d’amor inusual que va generar una correspondència amorosa que no van veure la llum fins la mort de Pessoa, com la major part de la seva obra i d’altres escrits molts sorprenents que ens ajuden a entendre, una mica més, a un dels escriptors més cèlebres del s. XX. Un autor supeditat a unes peculiars creences espirituals, un home que tem ser víctima de la bogeria. Un ésser que va ser estimat per un amor excepcional i va viure una estranya forma de vida.
