Autor: dramatúrgia sobre diverses obres de William Shakespeare. Direcció: Konrad Zschiedrich. Amb: Xavier Capdet, Emilià Carilla, Mercè Managuerra, Francesc Orella, Mingo Ràfols Rafael Ramis, Jordi Robles, Jordi Sanosa, Teresa Vallicrosa.
Sir John Falstaff és un gran robaescenes shakespearià, competint pel podi amb Jago i Puck. La temptació de convertir-lo en protagonista és enorme, com el volum morfològic del personatge. En ell hi van caure amb gust Giuseppe Verdi i Orson Welles. La dramatúrgia de Konrad Zschiedrich per elaborar el retrat del pantagruèlic vividor li deu moltes coses al monumental guió de Welles per a 'Campanades a mitjanit'.
El segon deute contret per l'adaptador-director és amb el gran Francesc Orella. Sense la seva lliurada creació del personatge, la seva cavernosa veu d'alt contingut espirituós i la seva rotunda testa de barba tossuda i anàrquica cabellera, no tindria funció. Té el millor intèrpret possible per a l'huracanat personatge. És l'únic que té, encara que sigui molt.
Ni tan sols Mingo Ràfols (Enric IV, entre d'altres), actor que és una garantia de qualitat per a qualsevol muntatge, se sap sostreure de la general falta de to i coherència de la producció. Un galimaties de comèdia i drama que a la primera part encara sorteja el desencís amb algunes escenes ben construïdes per –després de la pausa– veure's arrossegat a una greu deixadesa en què tot tendeix a una caricatura tràgica del que va poder ser aquesta funció i no és.
Aquest 'Falstaff' sembla haver-se estancat en els incipients èxits que s'aconsegueixen en els primers dies d'assajos, amb el decorat esbossat amb quatre taulons i el vestuari reunit amb el que s'ha trobat als magatzem. Si destaca el protagonista –impecable fins i tot si llegís anuncis per paraules– és perquè porta el talent de casa i res ni ningú no és capaç de diluir en un marasme d'intencions vagues.
