Gran Teatre del Liceu 19:30
Quants grans encerts són, en realitat, l'evolució d'un fracàs? Falstaff n'és un bon exemple. Giuseppe Verdi ja havia intentat escriure una obra còmica amb Un giorno di regno, però no se'n va sortir. Lluny de rendir-se, aquell desastre el va empènyer a superar-se i a convertir la frustració en creativitat. Però el fracàs no s'acaba aquí. Falstaff, el protagonista de l'òpera, també sembla, d'entrada, la personificació d'un perdedor: antic company d'armes del futur Enric V d'Anglaterra, ara viu entregat a la beguda, la gola, la lascívia i la fanfarroneria. Marcit, curt de diners, grotesc i presumptuós, sembla un personatge destinat al ridícul. Però, com passa amb els grans personatges, hi ha més del que sembla: el seu cinisme, el seu enginy i una intel·ligència desarmant el converteixen en un dels protagonistes més irresistibles que Verdi va escriure.
Ara, el Gran Teatre del Liceu recupera aquesta última òpera de Verdi del 9 al 19 de juliol. Estrenada el 1893, quan el compositor ja tenia vuitanta anys, Falstaff va demostrar que també es podia acomiadar dels escenaris amb una comèdia brillant. Basada en Les alegres comares de Windsor de William Shakespeare, l'obra segueix els intents del vell cavaller per seduir Alice Ford i Meg Page, dues dones casades que, lluny de caure en el seu parany, decideixen donar-li una lliçó. A partir d'aquí, es desplega una cadena d'enganys, disfresses i malentesos que converteixen l'òpera en una maquinària teatral perfecta. Però darrere de tanta comèdia també hi ha una reflexió sobre la vanitat, el pas del temps i la necessitat d'acceptar les nostres pròpies febleses.
La producció de Laurent Pelly trasllada l'acció al segle XX i culmina amb un mirall que reflecteix el públic, convertint-nos també en objecte de la gran broma final. Al capdavant del repartiment hi ha els barítons Luca Salsi i Ambrogio Maestri, que alternaran el paper de Falstaff, acompanyats de Roberta Mantegna, Daniela Barcellona, Serena Sáenz, Santiago Ballerini i Mattia Olivieri. Les funcions també tindran un valor especial perquè seran les últimes amb Josep Pons com a director musical titular del Liceu després de dotze anys al capdavant de l'orquestra.
"Tutto nel mondo è burla" ("Tot al món és una broma"), canta el cor al final de l'òpera. Una sentència carregada de cinisme que ens recorda que ningú no és tan llest ni tan digne com es pensa. Potser és precisament aquesta mirada irònica sobre la condició humana el que continua fent de Falstaff una obra absolutament moderna. Aquí podeu comprar les entrades!
