Ganes d’udolar

Tot comença amb la lectura d’unes obres poètiques. Un company de feina recomana a Dani Salgado el text 'Hipatia', d’Alfonso Pexegueiro. Malgrat les excel·lents referències rebudes sobre l’obra i l’autor, la lectura provoca en ell un intens rebuig. Per tal de no decebre el seu company, però, afirma que li ha agradat molt el poemari quan l’hi retorna. El company s’anima llavors a deixar-li una altra obra ('Quan em llegiu', un recull de poemes comentats de Narcís Comadira). La lectura forçada del nou volum esdevé per a Salgado una experiència tan desagradable que comença a creure que té un greu problema: ha perdut la capacitat per al goig poètic. Aquest descobriment l’acaba trastornant, no tan sols perquè és una persona obsessiva, sinó perquè entén que algú com ell, que exerceix de professor i creador teatral, no pot permetre’s una incapacitat d’aquesta mena, i encara menys que sigui evident per a tothom i es faci pública. Començarà aquí una llarga i dura teràpia, de la qual l’espectacle 'Ganes d’udolar' donarà testimoni, amb la confiança que aquesta experiència potser ajudarà el públic jove a perdre la por a la poesia.