La Maira i la Louise són dues germanes adolescents , rosses i amb el cabell llarg ('goldielocks'), que estan a punt de celebrar una terrible nit de Cap d’Any en què la petita, la Louise, farà 18 anys. Falten dotze hores i ha trencat una copa. La germana gran s’emprenya. Recull els vidres del terra un a un i esclata: ella ja sap què vol dir en aquella casa arribar a la majoria d’edat. La petita no sembla conscient del que li espera, encara que coneix perfectament el seu destí. Sentirà la suor d’ell, el seu pes, com abusa d’ella. Bèstia, no? Doncs això és 'Goldilocks', una obra escrita per Jaume Viñas amb molt de teatre postdramàtic i Sarah Kane al darrere. Una història linial, clàssica, i un únic lloc, tot tenyit amb jocs entre la realitat i la ficció, entre el realisme i el surrealisme. Firma la direcció Júlia Barceló.
Alba Ribas (Louise) i Meritxell Termes (Maira) protagonitzen una posada en escena desigual, amb la segona un pèl sobreexcitada en els compassos inicials, sense acabar de trobar el seu paper durant tota la funció. No ho tenen gens fàcil, ja que estem davant d’un combat a vida o mort. I elles, que ja saben com acabarà la història, han de decidir què fan: o es queden o se’n van, o forcen la situació o ho deixen estar.
Direcció: Júlia Barceló. Dramatúrgia: Jaume Viñas. Intèrprets: Alba Ribas i Meritxell Termes.
