Crear un espectacle a partir de la vida i l’obra d’una figura com Federico García Lorca té un avantatge tan gran com el risc que comporta fer-ho. Per una banda, el material amb què es treballa, la persona i la paraula de Lorca, són d’una qualitat immillorable. Per una altra hi ha el perill que es deriva de ficar mà a un treball excel·lent en els seus fons i forma; complets. L’aventura només pot sortir bé si qui ho fa té una delicadesa, una mesura i un gust excepcionals. És el cas de Pep Tosar i la resta de responsables de 'Federico García', un espectacle tan didàctic com captivador, que colpeja la raó i la carn.
Pep Tosar, que ja va repassar la història personal i la producció artística de diversos poetes i cantants en muntatges com 'Tots aquests dois' (sobre Guillem d'Efak), 'La casa en obres' (Blai Bonet), 'Poseu-me les ulleres' (Vicent Andrés Estellés) o 'Esquena de ganivet' (Damià Huguet), entre d'altres, s’alia ara amb la cantaora Alba Carmona, el bailaor Jesús Carmona, la guitarra flamenca de Jesús Guerrero i David Domínguez a la percussió per emprendre amb el públic un viatge líric del naixement a la mort del poeta, en companyia també d’una sèrie de personatges lorquians i estudiosos del poeta granadí projectats a una pantalla que fa d’intermediària entre el públic i els intèrprets, la vida i l’art tot d’una en un viatge que és dels més emocionants del Grec d'aquest any. –Maria Junyent
