Concepció: Milo Rau. Text i direcció: Milo Rau. Text i interpretació. Karim Bel Kacem, Sara De Bosschere, Sébastien Foucault, Johan Leysen.
Hi ha res de més antiteatral que quatre paios asseguts davant d'una càmera explicant la seva vida? Hi ha res de més fascinant que escoltar quatre històries reals en boca dels seus protagonistes? La segona pregunta anul·la la primera, perquè aquest 'The civil wars' de Milo Rau passarà a la història com un dels grans muntatges del festival Grec. I això que va ser només això: 130 minuts amb quatre actors (Karim Bel Kacem, Sara De Bosschere, Sébastien Foucault i Johan Leysen) parlant dels seus pares, d'ells mateixos, dels seus somnis, dels seus desastres, de les seves pors. Tan senzill. Tan difícil. I una veritat absoluta que, quan parlem de teatre, vol dir la quadratura del cercle.
Per començar, Foucault ens explica la història del pare de Jorim, de com va anar a buscar-lo a Síria des de Brussel·les per rescatar-lo de l'Exèrcit Islàmic. I de seguida ens dirigeix cap a la història del seu pare. Bel Kacem, De Bosschere i Leysen faran el mateix. Pares que es van tornar bojos, pares que es van arruïnar, pares maltractadors a qui els fills volien assassinar, pares que van morir massa d'hora. De fons, la història d'Europa dels últims 70 anys i una breu escena de 'L'hort dels cirerers', de Txékhov.
Tot passa davant nostre, en una pantalla, amb els actors mirant a càmera. No actuen. Només mantenen el posat seriós que requereix la seva història. No hi ha lloc a les concessions i només riurem quan Leysen ens expliqui el dia que va fer una pel·li amb Jean-Luc Godard, 'Je vous salue, Marie'. La resta ens deixarà en estat de xoc, perquè tots hem estat fills i alguns som pares.
