Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal. Performance: Àlex Serrano, Pau Palacios i Alberto Barberá.
L'Agrupación Señor Serrano sap jugar amb la lentitud. Són com aquells jugadors de futbol que es mouen poc i no fallen ni un gol. I aquest 'Birdie' que han estrenat al Grec n'és la prova. Quan surts del teatre, et sents aclaparat, trist, per tot el que ens han explicat. Però quan hi eres mai no t'has sentit atabalat, ni víctima d'un pamflet. T'han anat explicant la història d'un fotògraf, t'han donat dades de Melilla, has anat veient imatges d''Els ocells' de Hitchcock, has anat llegint notícies de la premsa, has sentit una veu dolça de conte infantil que t'ha fet riure i que t'ha narrat la història...
A poc a poc, vas construint dins el teu cap un espectacle escruixidor sobre fronteres i tanques, límits i perversions, que es pregunta què coi fa un camp de golf al costat de la tanca més violada del planeta, la tanca més absurda del món... Tenim vídeo en temps real, una maqueta enorme del desert, i una de més petita del camp de golf. Els 'performers' acosten la càmera mentre la veu en 'off' ens explica coses i ens adonem de l'absurditat de tot plegat.
Aquest 'Birdie' deu ser dels espectacles més reposats de l'Agrupación Sr. Serrano, sense trencadissa, sense crits. Tot ben calmat i ben endins, perquè explotis.
