Autor: Arthur Miller. Traducció: Neus Bonilla i Carme Camacho. Direcció: Sílvia Munt. Interpretació: Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom.
Entra Rosa Renom i queda fixat l'alt estàndard de qualitat de la producció d''El preu' que dirigeix al Goya Sílvia Munt. Han passat només uns minuts des que Pere Arquillué (el seu espòs i oficial de policia) hagi recorregut amb la mirada una muntanya de mobles en venda. És la seva primera gran escena, de cap a peus transformada en dona frustrada resident al somni americà de la dècada de 'Mad Men'. Una aparició estel·lar amb l'alcoholisme insinuat en un lleu abandonament. Una excel·lent interpretació com les del mateix Arquillué, Ramon Madaula i Lluís Marco.
La comèdia dramàtica d'Arthur Miller enfronta dos germans (Madaula i Arquillué) de desigual sort en la seva persecució de la felicitat. Un cirurgià triomfador que durant anys ha anat deixant anar el llast d'una família abonada al fracàs; un policia a punt de jubilar-se que mai no va ser el científic que va voler ser al fer-se responsable d'un pare –un personatge absent que s'anirà densificant al llarg de la funció– arruïnat al crack del 29. Tots dos han pagat el seu preu en prendre les successives decisions que han marcat l'esdevenir de les seves antagòniques vides. Una dialèctica del retret que el públic presencia sense poder fixar la seva posició respecte per qui prendre partit.
Com a contrapunt còmic –i savi– està l'ancià taxador de mobles jueu, tot un caràcter que en l'encarnació de Marco sembla una versió suavitzada del Shylock d''El mercader de Venècia', i que Miller podria haver pres de la tradició del teatre jiddisch, popular en la Nova York de la primera meitat del segle XX. Una posada en escena d'una qualitat sense fissures amb un luxós pròleg i epíleg fotogràfic en blanc i negre. Elegant homenatge a la fotografia urbana que va agafar el testimoni d'Edward Hopper.
