Autoria i direcció: Anestis Azas, Prodromos Tsinikoris. Dramatúrgia: Margarita Tsomou. Interpretació: Mabel Matchidiso Mosana, Lauretta Macauley, Rositsa Pandalieva, Fredalyn Resurreccion, Drita Shehi, Valentina Ursache.
El que han aconseguit Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris a 'Clean city' és d'una dificultat enorme. Per una banda, ens planten als morros la vida real de cinc dones de fer feines d'Atenes, amb tot el drama i tota la comèdia, i, de retruc, ens expliquen els últims 40 anys de vida político-social grega. I, per l'altra, la presència escènica d'una dona jove filipina, una soprano de Moldàvia, una albanesa, una sud-africana casada amb un grec i una dona búlgara no és la dels micos de fira en un teatre burgès, on bona part del públic no recorda ni el nom de la dona que fa net casa seva cada setmana. No, hi són elles, com a resposta a l'envit xenòfob d'Alba Daurada. Per protestar, de manera crua, i dir-los als nazis: som aquí per plantar-vos cara.
'Clean city', com no podia ser d'altra manera, es decanta més cap a la comèdia. Des del minut 1, quan la Rositsa (una bèstia escènica) ens demana que no enganxem els xiclets a la cadira ni deixem ampolles d'aigua buida a la sala. A partir d'aquí, ho sabrem tot de totes, com van deixar els seus països, que si eren professores, arquitectes, que si s'esperaven una altra cosa d'Atenes. Fins i tot en els moments més crus, el sentit de l'humor d'aquestes dones curtides farà que tot passi millor. Són elles les que actuen. No són actrius ni volen ser-ho. Fan el millor teatre possible sense semblar que sigui teatre. Les recordarem tota la vida.
