Concepte i direcció: James Thierrée. Interpretació: Sonia 'SonYa' Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassïnce, Thi Mai Nguyen, James Thierrée.
Què podem dir després de veure un espectacle perfecte? D'un espectacle on hem rigut, hem al·lucinat, hem somiat i, fins i tot, una llàgrima ha fregat la nostra galta? I és que el que fa James Thierrée és –perdonin la nyonyeria– màgic. Ens agafa pel coll i ens arrossega cap al seu món d'andròmines, màquines del segle XIX, brutor chaplinesca i moviments espasmòdics. No crec que Tim Burton ho fes millor. La imaginació de Thierrée és en directe, sense efectes especials d'última generació, sinó amb plats, fum, plàstics, telons vermells, pianoles que toquen soles i un món de politges impossible.
Cert, ja no és aquell Thierrée de 30 anys que protagonitzava acrobàcies de Cirque du Soleil, que era capaç d'omplir ell sol la Sala Gran del TNC amb 'Raoul', grimpant més enllà de les possibilitats humanes. Ara tenim un Thierrée de 43 anys que ens fa riure amb el número més repetit de la història, com si el veièssim per primera vegada, que dirigeix una companyia multidisciplinar que segueix els seus passos amb precisió, amb plaer. Ell és sempre el centre, víctima i botxí. I qui, al final, decideix entrar dins la boca del monstre... per curiositat.
Ha canviat l'espectacularitat per la intimitat, l'acrobàcia pel mim, la incertesa de la realitat per la incertesa del somni. Per oferir-nos un espectacle que apel·la a les nostres emocions més primàries i que ens permet rebolcar-nos en la nostra infantesa, on no calia entendre-ho tot, raonar-ho tot, per viure grans experiències.
