Autor: Jordi Galceran. Direcció: Sergi Belbel. Amb: David Bagés i Mima Riera.
Han passat dues dècades des que Jordi Galceran va sorprendre el públic amb una obra de gènere: 'Paraules encadenades'. Un thriller en català pujava a l'escenari en l'última temporada del Romea com a Centre Dramàtic. Gran èxit per a l'autor, que es revelava com un dramaturg connectat amb els renovadors del gènere ('El silenci dels anyells', 'Sospitosos habituals', 'Seven'). Gran èxit per a Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas, la parella protagonista d'una obra que -com a Hollywood- proposava una atmosfera claustrofòbica, combat psicològic i el virtuosisme de calculats girs argumentals per deixar l'espectador desarmat davant el sorprenent desenllaç.
El text que ara dirigeix Sergi Belbel és gairebé el mateix, però la partitura dramàtica té ara un altre tempo i to. Els elements de comèdia -matisats amb malícia en el primer muntatge- són molt més evidents en les escenes que discorren per la senda de la batalla entre sexes, i costa tornar a la credibilitat de la tensió de l'amenaça pura. També s'ha perdut part de l'angoixa de l'aïllament. El magatzem és ara un teatre abandonat amb el públic explícitament convidat als successos, testimoni d'una elaborada snuff-movie.
Tampoc no ajuda a crear un ambient pertorbador la transparència de Mima Riera i David Bagès. Els seus antecessors portaven posat el misteri i el dribling pervers amb la veritat. Tots dos -d'altra banda excel·lents- tenen un caràcter més frontal. Potser és un perfil subratllat per la direcció per llançar el missatge que qualsevol pot ser un assassí (en sèrie). Però aquesta "normalitat" també condueix el muntatge cap a alguna cosa lamentablement tan poc excepcional i abstracta com el drama de la violència domèstica. Ara el terror és la simple agressió.
