Les relacions entre pares i fills no sempre són fàcils. Si a més de la diferència generacional afegim el xoc cultural la cosa encara es complica més. L'actriu d'origen iranià Sachli Gholamalizad, molt popular a Bèlgica, ha fet del seu cas un espectacle, quasi una instal·lació multimèdia, que a través de fragments de vídeo i escriptura en directe ens obre la seva intimitat i part dels seus conflictes familiars.
Asseguda al seu escriptori, tota l'estona d'esquena al públic, veiem el rostre de Gholamalizad projectat gràcies al primer pla de la càmera d'un ordinador portàtil. Veiem els seus escrits íntims projectats a la pantalla. Als fragments de situació, que ajuden l'espectador a transformar-se en un 'voyeur', succeeixen una sèrie d'enregistraments en primer pla del rostre de la seva mare. Parlen de la infància i de la conflictiva adolescència, d'una noia que no comprèn la fugida d'Iran de la seva família, que vol comportar-se com una europea més i xoca amb la moral familiar arrelada encara als costums del seu país d'origen.
El ritme defuig en tot moment la velocitat de l'espectacle. Els llargs fragments de vídeo, que en un primer moment poden semblar monòtons i allargassats, van creant una intimitat propera i càlida, i també cruenta i acusatòria. La història ens va amerant ajudada per les cançons que cusen tot l'espectacle, les que canta la filla, la mare i, finalment, l'àvia. Una proposta que, sense caure en sentimentalisme banal, mostra un enfrontament quan en realitat parla de la reconciliació que ens transforma en adults, l'amor als pares.
