Václav Havel concebia el seu teatre com un espai per a la reivindicació ètica. És el tret principal de Vanek, protagonista de tres de les seves peces breus. Un caràcter autobiogràfic que comparteix amb el seu creador la mateixa escala de valors i com ell es presenta com a intel·lectual represaliat, dissident, que guarda com un tresor la defensa de les seves idees enfront de les pressions del sistema. Coacció que pot ser oberta com a 'Audiència', o subtil com a 'Vernissatge'. En totes dues, Havel respon amb les armes del grotesc, amb els antagonistes atrapats en el seu absurd kafkià.
Pere Arquillué subratlla en el seu debut com a director el to de cruel farsa de les dues peces, convertint el protagonista (excel·lent Joan Carreras) en un irònic i estupefacte observador dels estranys comportaments dels seus congèneres. Arquillué força l'humor cruel, fins i tot sacrificant la sensació d'amenaça. Potser influït per la brillantor amb què Declan Donnellan va il·lustrar la bogeria d''Ubu Roi', aquest díptic porta al límit la caricatura corrosiva per fer de la denúncia de vellut un ferotge guinyol, molt ben defensat per Josep Julien (en un doble paper) i Rosa Gàmiz.
Autoria: Václav Havel. Traducció: Monika Zgustová. Versió/adaptació: Anna Maria Ricart. Direcció: Pere Arquillué. Interpretació: Joan Carreras, Rosa Gámiz, Josep Julien.
