L'epopeia de Guilgameix és un relat preciós, el més antic conservat, de fa prop de 5.000 anys, tan bonic com l''Odissea' d'Homer, evocador de paisatges meravellosos, proves impossibles, reptes insuperables, és a dir, una història perfecta per a que Oriol Broggi i La Perla 29 exposin tot el seu potencial escènic en un escenari tan traïdor com el Teatre Grec durant el caramel enverinat de la inauguració del festival Grec, desafiament que pocs artistes locals superen amb nota.
I no tinc cap dubte a afirmar que 'El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk' és la millor posada de llarg del Grec feta per una companyia catalana des que en tinc consciència. Broggi ha convertit l'amfiteatre en una Biblioteca de Catalunya ampliada, tot aprofitant al màxim els recursos del lloc, des de la llum del crepuscle a l'immens escenari. Broggi crea imatges precioses amb, literalment, cinc canyes, en un retorn als orígens del director i la seva devoció pel teatre de Peter Brook. L'escena en què Guilgameix i Enkidu maten el dimoni Humbaba, recolzada pel teatre d'ombres, és preciosa. Així com la recreació del viatge cap a Dilmun, l'illa on viu Uta-Napixtim, l'home esdevingut déu, que encarnat per Lluís Soler fa que tothom trobi recer en les seves paraules.
Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert i Ernest Villegas saben fer-se seu l'espai amb el moviment dissenyat per la coreògrafa Marina Mascarell. Són éssers plàstics, volàtils, que intercanvien els personatges i en surten indemnes. Però no tot és perfecte. Dues hores de muntatge són potser excessives. I hi ha elements ficats amb calçador, com el cavall de 'Bodas de sangre' o l''Ederlezi' (cançó popular de la minoria romaní dels Balcans). És com si Broggi s'hagués agradat una mica massa.
Direcció i espai: Oriol Broggi Versió: Jeroni Rubió Rodon. Amb la col·laboració especial de: Marina Mascarell, coreògrafa. Interpretació: Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert, Ernest Villegas i també Marta Marco, Clara Segura, Lluís Soler, Ramon Vila.
