Stephen Karam va pujar a l'Olimp de l'escriptura dramàtica en 2016 amb 'The Humans'. El mateix any Pulitzer, Tony, Drama League, Outer Crítics Circle i el guardó a la millor obra que concedeixen els crítics de Nova York. Un text que sembla indiscutible. Una bona obra per a qui segueixi sentint curiositat per aquest mocador de llàgrimes que són les reunions familiars, sobretot les dramatitzades. Una congregació d'infelicitat al voltant d'un gall dindi farcit.
Karam ofereix en la seva comèdia una nodrida exposició dels temes més freqüentats: fracàs professional i sentimental, inseguretat econòmica, decadència física i mental, dubtes existencials, adulteri, mentides, religió, sexualitat, qüestions ètiques i morals. És cert que l'autor actua més com un savi mestre pirotècnic que com un simple piròman de l'ànima humana i les crisis se succeeixen amb admirable control emocional, encara que al final s'afanyi a ficar una última traca a càrrec del pater famílies i un gir sorprenent.
Mario Gas aplica experiència i sensibilitat per oferir un conjunt equilibrat d'interpretacions. Potser una mica bolcat cap a la comicitat, però amb un to costumista bastant autèntic, sobretot per part de les dues joves actrius, Miranda Gas i Candela Serrat.
Autor: Stephen Karam. Versió/adaptació: Ernest Riera. Direcció: Mario Gas. Interpretació: Jordi Bosch, Lluïsa Castell, Miranda Gas, Candela Serrat, Jordi Andújar i Maife Gil.
