“Ets feliç?”, li pregunta Ariadna Gil a Irene Escolar a mitja funció. Estan assegudes al terra, reconciliant-se. Qui pregunta és l'esposa del professor, que, amb ella, amb Elena, que és com es diu el personatge creat per Txékhov, ha vingut al mas familiar a retirar-se després d'anys a la ciutat com a catedràtic. Qui respon és la filla del professor, Sònia, que porta anys treballant de valent amb l'oncle Vània per a què les terres siguin rendibles i la parella pugui viure amb comoditat. La noia queda en silenci i, al final, diu que sí, que és feliç. Però tots sabem que just en aquell moment comença la seva dissort, ja que està enamorada de Gonzalo Cunill (el doctor Àstrov) i tots sabem, menys ella, que ell no la vol.
Sònia, en la magistral posada en escena de 'L'oncle Vània' d'Àlex Rigola, és el centre gravitacional de les nostres mirades. És l'únic personatge que evoluciona dins l'obra, que passa de l'alegria juvenil al desencís adult. La resta comencen i acaben on eren. Però no és que no facin res, o que no passi res, sinó que es cobren una víctima, Sònia, el personatge més jove, qui potser podria tenir un bri d'esperança. La vida també se l'emporta per davant.
Rigola constreny les emocions de les seves criatures. Quietes, gairebé immòbils, parlen i es miren, ens miren i ens parlen. Els personatges deixen de ser-ho per ser persones, actors que són en un escenari, una capsa de fusta, i que es diuen pel seu nom. No interpreten, sinó que són. No fan, sinó que estan. Expressen la desolació des d'un jo molt íntim. Només Luis Bermejo (Vània) necessita menjar-se una flor per demostrar-la. Ariadna Gil només ha de somriure. Gonzalo Cunill només ha de respirar. Tan senzill i tan difícil, alhora. No sé si és la millor obra que he vist en ma vida. L'he vista tres cops i encara em meravella.
Autoria: Anton P. Thxèkhov Direcció i adaptació: Àlex Rigola Adjunta a la dramatúrgia: Lola Blasco Interpretació: Luis Bermejo, Gonzalo Cunill, Irene Escolar, Ariadna Gil.
