La paraula com a força motriu de la vida. La literatura com a vivència. La memòria com a salvació. Perquè ningú, ni la CIA, ni el KGB, ni la Gestapo, com afirma George Steiner, no pot treure'ns el que portem a dins, el que hem après de cor. Tot això ens ho explica el director, actor i dramaturg portuguès Tiago Rodrigues en un espectacle senzill, d'una simplicitat màxima, en el qual a partir d'una anècdota personal desplega davant nostre, hipnotitzats, la potència dels mots.
Comença fent baixar a escena deu espectadors, als quals amenaça d'haver-se d'aprendre un text de memòria. Un acte que sembla irrellevant, però que aviat sabrem que és una acció subversiva major. Perquè ens parlarà de Boris Pasternak i la seva traducció del sonet XXX de Shakespeare, que li va salvar la vida i que serà el poema que hauran de memoritzar els espectadors. Ens parlarà de Ray Bradbury i el seu 'Fahrenheit 451', d'Òssip i Nadejda Mandelstam, de Joseph Brodsky. Històries de víctimes del segle XX 'salvades' per la memòria.
Però el que fa gran 'By heart' no són tots aquests noms, ni tan sols l'admiració de Rodrigues cap a Steiner, sinó el punt personal del relat, la història de la iaia Cândida que demana ajuda al seu net perquè s'està quedant cega i no podrà llegir més. Com ell li dona els sonets de Shakespeare. Com ella hi connecta. I com Rodrigues ens regala una peça íntima, preciosa com un nadó que neix, obre els ulls i plora, que només ell sap convertir en universal.
Concepció i direcció: Tiago Rodrigues. Autoria: Text de Tiago Rodrigues amb fragments i cites de William Shakespeare, Ray Bradbury, George Steiner i Joseph Brodsky, entre d'altres Interpretació: Tiago Rodrigues.
