Explica La Tristura que 'Future lovers' és un exercici d'imaginació sobre el futur, sobre les formes de comunicació entre els joves, sobre les aspiracions i dubtes que sorgeixen en el camí de l'adolescència a l'edat adulta.
La Sara viatja del futur al passat -o present?-, al moment que diu haver pres consciència del fer-se gran, la nit d'estiu que amb els seus amics celebren els dinou anys d'un dels col·legues. Fan 'botellón', ballen, juguen com nens, es fotografien amb els mòbils, parlen: dels pares, dels estudis; somien, s'enamoren, es desencanten.
Hi ha voluntat de veritat en tot allò que passa a l'escenari i ho notem en les interpretacions realistes dels personatges -un elenc jove que a la funció conserva el seu nom de pila-, però el muntatge resulta una successió d'escenes i diàlegs més suggeridors que concloents. Amb tot, s'intueixen les bones maneres de La Tristura, la compañía de Celso Giménez, Itsaso Arana i Violeta Gil, i la seva voluntat de generar "situacions humanes dins i fora de l'escenari". Ens quedem amb la joventut dels actors, la poesia que recreen amb el mòbil i certs recursos gestuals i de dansa que enriqueixen la proposta.
