Toni Gomila té un do per a la comèdia, tant quan actua com quan escriu. I sap que a través de la comèdia les grans tragèdies passen millor. Perquè Rostoll cremat és una tragèdia, la d’una illa, Mallorca, que ja no es reconeix a ella mateixa. Gomila recula fins als anys 30 del segle XIX per explicar-nos la seva història, des que Georges Sand hi desembarcà amb Frederic Chopin per passar-hi un hivern i descriure els mallorquins com “orangutans”. Però no s’acontenta de fer un repàs de com han canviat els mallorquins, què hi ha passat, a l’illa, sinó que fa servir una rondalla, la d’en Joanet de sa gerra, i un seguit de textos clàssics del teatre ('Macbeth', 'L'enemic del poble' i 'L'hort dels cirerers', entre d'altres) per a jugar a dues bandes, la popular i la culta, i així arrodonir una proposta que mira amunt sense por, més amunt que 'Acorar'.
La família d'en Joanet va passant de dècada en dècada, de viure en una gerra, pobres com rates, fins a tenir una barraca, una caseta, un palau... Després seran metges, batlles i reis. La rondalla és un cop d'atenció contra l'avarícia. La dona d'en Joanet sempre en vol més. Metàfora perfecta de com han anat les coses a Mallorca.
Oriol Broggi ens col·loca dins un sembrat, un tros de camp mallorquí no abandonat encara, amb un fons visual on durant tota la funció es projectaran conreus i mar. Amb Gomila i la seva tropa de comediants no li cal gaire cosa més per ficar-nos dins l'obra. Si no fos per una escena final (on dues generacions contraposen idees) una mica massa llarga i repetitiva, asseguraríem que hem vist una grandíssima funció.
Dramatúrgia: Toni Gomila. Direcció: Oriol Broggi. Interpretació: Toni Gomila, Caterina Alorda, Catalina Florit, Joan Toni Sunyer, Queralt Albinyana.
