Tot i que el programa de mà digui que 'Un dia qualsevol' és un espectacle d'Oriol Tarrasón i Les Antonietes, aquesta comèdia agredolça sobre la tercera edat no encaixaria exactament en la trajectòria artística de la companyia. S'entén millor com una obra d'encàrrec aïllada per l'evident desig d'oferir al públic una producció de teatre comercial de qualitat. Un univers poc transitat per Tarrasón i el seu grup.
En realitat, aquesta versió extremadament amable i geriàtrica de 'Algú va volar sobre el niu del cucut' –en la línia de la reivindicació de la vellesa de 'L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra'– és un gran homenatge a una actriu: Imma Colomer, que aporta de nou al seu gran treball energia, llum, compromís i saber estar. El seu personatge és l'element revolucionari d'una residència de gent gran (Bon Repós) abstreta en la seva rutina d'estació terminus. Un avorriment només trencat per un hoste (excel·lent Pep Ferrer) aficionat al jazz clàssic que es creu Robin Williams a 'Good Morning Vietnam'. La seva segona gran afició és fer-li la punyeta al seu company d'habitació: un artrític rondinaire i donjuan, també molt ben interpretat per Quimet Pla.
Però el paper bombó és per a la Colomer. Una dona que decideix voluntàriament ingressar a la residència en quedar vídua i que un cop instal·lada s'adona que la seva nova vida és massa monòtona. Li falta la llibertat que sempre va voler. Comèdia lliurada al lluïment dels intèrprets, en la qual es toquen sense fer molt de mal temes delicats com l'eutanàsia, el sexe, la senectut, l'autonomia i la solitud en la vellesa.
Autor i director: Oriol Tarrasón. Direcció escènica: Martí Torras. Amb: Annabel Castan, Imma Colomer, Pep Ferrer, Quimet Pla.
