En un moment de la funció, Quim Àvila posa un rellotge amb un compte enrere de 20 minuts. Encara no ha explicat per què l'hem anat a veure, però tots ho sabem, tots sabem de què va l''Instrumental' de James Rhodes. Una història que parla d'abusos a nens, intents de suïcidi, drogues, patiment i solitud. Però que també parla de com la música enregistrada en un casset, la xacona de Bach, en aquest cas, pot salvar una vida.
Iván Morales ha adaptat i dirigit el text confessional de Rhodes amb una delicadesa insòlita. No va a fer sang. Ni a rabejar-se en l'infortuni. El recurs del compte enrere n'és la prova més cristal·lina, ja que primer ens vol relatar per què hem anat al teatre, ens vol fer saber qui és l'home que parla amb el cos d'Àvila, el cos d'un home jove que fa de mèdium entre la història i el públic, que va d'ell a tots de manera constant, que marca distàncies sense obviar res tot interpel·lant-nos sense treva, però a mitja veu, a poc a poc.
No és fàcil el repte de l'actor. No expressa ràbia, ni dolor, ni enfonsament. Àvila diu. I nosaltres escoltem, hipnotitzats per la posada en escena, amb els llums de sala oberts. Tant de bo poguéssim veure més obres com aquesta a la cartellera, en les quals un intèrpret parla amb el públic mirant-lo als ulls per contar-li una veritat que ell trasllada al món. En sortim adolorits, però contents d'haver-la sentit, que Rhodes hagi estat capaç d'escriure-la i que Morales ens l'hagi servida així, d'una manera terriblement bella.
Dramatúrgia i direcció: Iván Morales. Basat en el llibre homònim de James Rhodes. Amb: Quim Àvila.
