Marina Prados és una actriu formada a l’Institut del Teatre que ha treballat en projectes de teatre per a joves a Berlín. I és també el subjecte d’un espectacle estrenat al Teatre La Gleva fruit d’una residència de diverses setmanes en connivència amb dos artistes audiovisuals, Adrià Botella i Oriol Guanyabens, que ves per on a la fi són els encarregats de conduir en tant que actors l’anomenat Cas de Marina Prados.
Els dos xicots han aplicat els seus coneixements tècnics per intentar esbrinar la veritat sobre l’origen d’un grafit aparegut a la paret d’una església del barri de Gràcia i que hauria provocat la detenció de Marina Prados sota hiperbòliques acusacions de delicte d’odi en aplicació de l’anomenada llei mordassa per a la qual estan perseguits i en alguns casos condemnats altres artistes.
Si bé Guanyabens i Botella sorprenen en tant que actors debutants per la seva naturalitat, el cert és que la dramatúrgia es víctima de la idea motora de l’espectacle, que no podem desvetllar, a la qual no s’ha farcit d’arguments suficients però sobretot perquè utilitza la reivindicació de llibertat artística com pretext per a un joc força estèril.
Direcció i dramatúrgia: Marina Prados i Paula Knüpling. Direcció audiovisual: Oriol Guanyabens i Adrià Botella. Text: Carlos Perelló.
