Autora: Charlotte Brontë. Adaptació: Anna Maria Ricart. Direcció: Carme Portaceli. Intèrprets: Jordi Collet, Gabriela Flores, Abel Folk, Ariadna Gil, Pepa López, Joan Negrié i Magda Puig.
En un moment de la funció, Rochester (Abel Folk) li diu a Jane Eyre (Ariadna Gil): “Vigili el que expressa amb els ulls”. I ens adonem que, fins ara, no ens hem fixat en l'expressió d'ella. Hem sentit la música de Clara Peya, magnífica, hem gaudit de la preciosa escenografia d'Anna Alcubierre sobre la qual s'hi projecten els audiovisuals d'Eugenio Szwarcer, i hem seguit l'efectiva i directa (marca de la casa) posada en escena de Carme Portaceli.
Però no he vist Jane Eyre, una dona sense família que és educada a garrotades, que s'enamora en la mentida i que l'únic que vol és ser lliure, una dona independent, que diu ella. De principi a fi, he vist el mateix personatge, sense evolució, estàtica, davant d'un Rochester que ens ofereix el millor de l'obra, sempre en el punt just, sense estridències. I és que de vegades, tot i la bellesa del conjunt, és difícil encaixar totes les peces.
