Com Peter Falk a 'La princesa promesa', Llàtzer Garcia invoca una fantasia. L'avi, l'univers de cavallers, dames i pirates; Garcia, el del Llunyà Oest de tardes davant del televisor, caixes malmeses plenes de lil·liputencs indis i soldats del setè de cavalleria, i pistoles de plàstic per jugar a comanxes i vaquers. Potser també algun llibre de Karl May. El lloc de l'encantament nostàlgic és el saloon de Vienna –la protagonista de l'arrauxada 'Johnny Guitar'– a la sala dels Maldà.
Vienna és Maria Casellas i Johnny Guillem Rodríguez. L'acurada veu de Casellas no busca imitar Joan Crawford i Rodríguez de vegades es recolza en el lànguid encís de Chris Isaak i la seva Fender Stratocaster. Espectacle íntim ple de frases i diàlegs memorables, cançons evocadores, humor alimentat pel record i homenatges a la pròpia infància i al mite, que de vegades sembla volar per sobre d'uns intèrprets que haurien de transmetre més carisma. I et conviden a sarsaparrella, foraster.
Direcció i dramatúrgia: Llàtzer Garcia. Intèrprets i arranjaments: Maria Casellas i Guillem Rodríguez.
