La nova obra d’Ever Blanchet planteja una pregunta prou compromesa per a qualsevol mare o pare: què series capaç de fer pel teu fill? Una pregunta a la qual han de respondre els pares del Marc i del Nil quan aquets es troben en un mal pas. L’obra funciona com un flashback, ja que el primer acte transcorre tretze anys després dels fets que van obligar el pare comissari i el pare metge a prendre decisions poc assenyades. Fets que coneixerem en el segon acte.
El text explora les relacions familiars i d’amistat i s’estén fins i tot a consideracions sobre el masclisme entre els joves servint-se d’una intriga. I diria que són aquestes consideracions que l’autor imposa als seus personatges les que fan grinyolar una mica un text de molt bon escoltar, que se segueix amb atenció i habitat per un grup de personatges molt creïbles, molt contemporanis. Un text amb aires de thriller en el qual certament hi ha un tret, una víctima, un policia i uns sospitosos, però que al nostre entendre funciona com a drama o fins i tot com a tragèdia. Notable la posada en escena que proposa la directora Marta Gil Polo en un auster espai escènic on es privilegia la paraula. Bon càsting i molt bona interpretació de conjunt.
Autoria: Ever Blanchet. Direcció: Marta Gil Polo. Amb: Armand Villen, Maria Clausó, Pep Planas, Isabelle Bres, Isa Mateu, Carles Pulido Queralt.
