Vint-i-cinc anys han passat des de l’estrena de l’obra de mes èxit de Jordi Sánchez, 'Kràmpack', antecedent de la gran sèrie 'Plats bruts'. I de cert que el temps no li ha fet mal. Ni molt menys perquè el tema de la indefinició de la sexualitat; de les fronteres entre l’amor i la passió i com no de l'amistat són avui per avui tan o més vigents entre la gent jove.
Sánchez ho plantejava, ho planteja, en un pis compartit per tres nois i una noia amb la peculiaritat que la noia, Betty, havia estat nòvia del Pau, qui té una relació d’amistat homosexual amb el Xavi. Una història d’amistat i sexe en la qual tots els protagonistes busquen experimentar un sentiment poderós, com sempre definitiu, que se'ls escapa.
La nova versió dirigida per Pep Anton Gómez (amic i col·laborador de Sánchez) és fidel a un text molt ben estructurat i al difícil equilibri entre les notes de comèdia amb el seus gags i la seriositat dels problemes de relacions dels protagonistes. Tot i un pel d’exageració en els primers compassos amb la picada d’ullet funerària, la direcció d’actors funciona amb unes interpretacions àgils, directes i properes. Volgut o no i sobretot en el primer acte, les actituds de Jaume Casals (Xavi) evoquen les de Joel Joan en el seu moment.
Autor: Jordi Sánchez. Director: Pep Antón Gómez. Amb: Jaume Casals, Lídia Casanova, Àlex Ferré i Mikel Iglesias.
