De: Hanoch Levin. Direcció: Carme Portaceli. Amb: Pere Arquillué, Jordi Brunet, Lluïsa Castell, Jordi Collet, Gabriela Flores, Carme González, Oriol Guinart, Mónica López, Pepa López, Joan Negrié, Albert Pérez.
Una barri gris en una ciutat gris i un pom de personatges de vida gris tunejats fins a l’esperpent. Aquest és el món que descriu el dramaturg israelià Hanoch Levin (1943/1999) a 'Krum', un mosaic de fràgils éssers humans que busquen companyia, que busquen calor humà sense gaire sort. Què sols que estan! 'Krum' és una obra força coral amb un personatge que reparteix joc i que és l’únic que assumeix la seva inutilitat sense caure en els braços del somni reparador.
'Krum' és una tremenda tragèdia moderna perquè el destí dels personatges és inalterable facin el que facin. Una tragèdia extrapolable a tantes barriades del món que mostra les petites misèries humanes en un cau sense esperança. Els personatges són víctimes però també responsables de la seva decadència. I, no obstant, la funció té força humor. Un humor imprescindible per amorosir el que veiem i sentim. I un humor que la directora, Carme Portaceli, fa brollar i fins i tol accentua en un posada en escena commovedora, impactant i plena de brillants solucions.
'Krum' parla d’un món real, però no es un text realista i en això és decisiu el moviment i la gestualitat dels personatges amb qui s’estableix un distanciament suficient per preservar la nostra comoditat individual. Al mèrit de la directora, que firma un del seus millors treballs, hem d’afegir-hi el de tots i cadascun dels intèrprets. Quin càsting! Quines interpretacions! Chapeau. Gairebé impossible destacar algú, però ens quedem amb l’histrionisme d’Oriol Guinart que interpreta al que diuen l’afligit. Tremenda Lluïsa Castells. Quina parella formen Albert Pérez i Carme Gonzalez. Pere Arquillué, com sempre, generós i magnífic. 'Krum', un teatre demolidor.
