Que les bones intencions poden tenir conseqüències nefastes no és res nou perquè l’infern n’és ple. I són les que justament patirà la professora que ha passat les vacances com a voluntària en un camp de refugiats i que en un gest irreflexiu però benintencionat va decidir portar i amagar a casa una jove refugiada, impuls humanitari que a la fi provocarà una crisi en el seu matrimoni.
El debut de Marc Guevara Vilardell en el teatre sorprèn per la solidesa dels diàlegs i el dibuixi d’una intriga gairebé clàssica en la qual un personatge absent determina la vida dels presents. L’obra funciona bé mentre es cenyeix al conflicte entre la parella arran de què fer i com resoldre legalment la situació de la nouvinguda, però en el tram final s’embolica amb una dinàmica terrorista que entenem aliena a la naturalesa íntima del conflicte i, sobretot, perquè s’allunya de la qüestió fonamental de mostrar què pot significar real i personalment acollir refugiats. És una llàstima, perquè Guevara exhibeix sentit de la teatralitat. I sap greu per la bona feina dels intèrprets, Santi Ricart i Marta Bayarri.
Autoria: Marc Guevara. Direcció: Mònica Bofill. Amb: Marta Bayarri i Santi Ricart.
