Autor: Martin McDonagh. Traductor: Pau Gener. Direcció: Iván Morales. Amb: Pol López, Oriol Pla, Xavi Sáez i Marta Millà.
Martin McDonagh és un autor que no coneix la pietat. Els seus personatges són persones anònimes terribles, amb la simplicitat que no està renyida amb la picardia i un peculiar sentit comú. Un univers humà també molt estimat pels Coen i Mackendrick. Violència i candidesa, malvolença i generositat. A 'La calavera de Connemara' el protagonista –víctima resilent de la maledicència– és un pobre home, enterramorts ocasional. Personatge d'un spin-off d'un dramatis personae de Shakespeare. A La Villarroel aquest home és un extraordinari Pol López. Conquesta amb unes armes interpretatives als antípodes d'aquest pura sang anomenat Oriol Pla, el seu partenaire en aquesta funció.
Els dos es complementen en una relació que podria recordar a la que mantenen carablanca i August. Potser Iván Morales ha carregat amb la seva direcció massa les tintes sobre aquesta energia circense que li va com un guant a Pla –que desplega tot el seu repertori de talents naturals– i que acaba per menjar-se el text i el personatge (un jove que podria estar diagnosticat de TDAH). Només López sembla immune i incòlume a aquest alè deslligat, concentrat a respectar i comunicar la subtil tragèdia d'un home amb pocs recursos per escapar de la remor del passat. Excepte de l'alcohol i una ironia natural. Es nota que en ocasions habita tranquil en una altra obra, encara que participi amb gust i tot el seu talent del captivador número que condueix Pla. La compenetració és perfecta sense renunciar a aquest espai que ell només ha volgut penetrar.
Una opció de direcció que subratlla innecessàriament el perfil de secundaris dels altres dos personatges de l'obra, interpretats per Xavi Sáez i Marta Millà. Ells guarden els matisos que Morales ha sacrificat en nom de la visceralitat còmica.
