[image]
[title]No es pensin que això del teatre infantil sigui una cosa nova per a Marc Rosich. Sí, ell és el dramaturg de 'Mequinensa', 'Mort de dama', de les obres de Calixto Bieito 'Voices', 'Tirant lo Blanc' o 'El gran teatro del mundo'. Però fa anys i panys que recorre Catalunya en furgoneta amb la companyia Teatre Obligatori, una tropa de teatre infantil . De fet, la idea de ''La dona vinguda del futur', que ara arriba al TNC, va néixer dins aquell vehicle. "Després de tants anys fent teatre infantil de batalla, amb tres actors dins una furgo, vam decidir que ja era hora de produir una cosa amb cara i ulls", ens diu Rosich. Així que va tirar pel dret i va trucar els seus amics. Primer, Guillem Milkyway, perquè escrivís la música. Després, Lyona, perquè fes els audiovisuals de la peça. I, finalment, Beth, perquè la protagonitzés. Ell ja s'encarregaria d'escriure el text.
Dit i fet. I ja els tenim a punt per a l'estrena, amb un xou per a nens amb el qual els pares s'ho passaran bé. Filosofia Pixar, vaja. O, com diu Rosich, una obra que a ell li agradaria veure i que no tracta els nens com si fossin tontos. Però més aviat creiem que es tracta d'un musical dirigit als pares i al qual també hi poden anar els nens, encara que el TNC el programi en horari infantil i a la Sala Gran... "Alhora que posem un gag per als més petits, filtrem acudits, situacions, dirigits al públic adult", explicita el dramaturg.
Tot té un aire de teatre de l'absurd, de "món delirant", força evident. "Quan veig un anunci de Calgón, flipo. I ja no t'explico allò d''entra dins el jersei per veure les fibres'", indica Rosich. El que ha intentat és traslladar aquest món impossible dels anuncis de la tele a l'escenari. La història va d'una família 'convencional' (pare, mare i dos fills) que, mentre esmorzen amb la tele engagada, se'ls cola a casa la noia que protagonitza un anunci d'un potent antitaques, l'Oximotion White Splendor. S'embranquen en una discusió –sense violència, però pujadeta de to– i, per una cosa o altra, la noia perd el tren i no pot tornar a l'anunci. La noia atrapada en el present és Beth. Marc Pujol, Míriam Puntí, Jordi Andújar i Gretel Stuyck completen el repartiment.
Rosich ens explica que sempre havia somiat poder treballar amb Guille Milkyway, que aquí, diu, ha construït set temes –disc nou de La Casa Azul aviat?– que són tot un homenatge al món més retro, bizarre i futurista. "Pop exclusiu", que diu el dramaturg, ple d'ironia cap al món de la televisió i la publicitat. Universos que, per cert, Guille Milkyway coneix prou bé. Rosich deixa clar que l'obra que estrenen al TNC és "un musical pop on hi hem posat totes les bogeries que ens han passat pel cap".
I tot això, com afecta les teves obres 'serioses'?, li demanem a Rosich. "Hi ha molts vasos comunicants –respon–. Ara mateix estic acabant 'Los asesinos del sueño', una adaptació de Macbeth que faran Nuria Espert i Alfredo Alcón, dirigida per Gerardo Vera, que s'estrenarà a Madrid i passarà pel Lliure. I ja et puc dir que hi ha coses de 'La dona vinguda del futur' a 'Los asesinos del sueño'". Ostres, ara ja volem saber si farà vestir les velles glòries del teatre iberoamericà de blau elèctric...
