Una recomanació: deixin passar els primers minuts de desconcert. Permetin que la idea que David Selvas i la seva tropa no s'estan prenent les coses gaire seriosament s'esgoti ràpid, reemplaçada per la plaent sensació d'haver entrat en una iridescent bombolla d'enginy i frivolitat. La segona idea que s'instal·la –fins al final– és que el director, i coautor de la versió de 'The Importance of Being Earnest' amb Cristina Genebat, ha pres la intel·ligent decisió de no fer un muntatge "a l'anglesa". És molt millor dur Oscar Wilde al teu món, i quedar-te amb l'essència de l'autor i la seva filosofia disruptiva des d'un radical dandisme, i abandonar els modals i accents que acaben sent només una insatisfactòria imitació de l'original.
El Wilde de Selvas és una incandescent comèdia amb un indefinit aire de musical pop. Una acurada estètica –sense lligar-se a cap etiqueta– que situa el brillant combat d'aforismes a la frontera entre el nou i vell món d'un Londres imaginari que acaba d'estrenar els anys 60 del segle XX. Entre Hardy Amies i Mary Quant, entre Savile Row i Kings Road. El moment 'Absolute Beginners'. El marc estilístic per a un muntatge àgil, divertit, amb la companyia –amb gairebé tots els rols rejovenits– en estat de gràcia. Amb el genial punt canalla, rebel i còmplice que exhibeixen Paula Malia i Paula Jornet –un descobriment–, amb la docta picardia que maneja Mia Esteve en el seu joc d'insinuacions amb Norbert Martínez. I per descomptat, amb la lliçó magistral que imparteix Laura Conejero, tan magnètica com a 'Els feréstecs'.
Autoria: Oscar Wilde. Direcció: David Selvas. Traducció: Cristina Genebat. Versió: David Selvas i Cristina Genebat. Amb: Laura Conejero, Jaume Madaula, Mia Esteve, Paula Jornet, Paula Malia, Norbert Martínez, Ferran Vilajosana.
