Autora: Jennifer Tremblay. Direcció: Allegra Fulton. Amb: Laia Marull.
Una dona asseguda en una taula. Tres fills, casa al camp, el marit que no hi és en tot el dia. Ella va voler mudar-se lluny de la ciutat perquè pensava que podria fer més pinya amb la família. Ella ens explica la seva història mentre repassa tot el que ha de fer. Sembla la protagonista de 'Conillet', de Marta Galán, però no és Clara Segura qui li dóna vida, sinó Laia Marull. La posada en escena és més neta, però els problemes de la mare contemporània semblen els mateixos fins que introdueix el personatge de Caroline, una veïna 'working class' que té quatre fills, embarassada del cinquè. I ens adonem que l'obra de Jennifer Tremblay no va sobre la pressió que ha d'aguantar una dona de classe mitjana avui dia, sinó de l'altre, de com ens relacionem amb els que no són com nosaltres. Perquè Caroline sí que les passa putes.
Marull fa el seu paper amb la solvència de les actrius que poden amb tot. Però tinc la sensació que la direcció d'Allegra Fulton és tova. De tan pulcre i buit que ha volgut deixar l'espai escènic que ens manlleva l'emoció. L'actriu se'ns apareix distant, com si la veiéssim darrere d'un vidre. Marull té força, però al muntatge li cal alguna cosa més per ser sublim.
Marull fa el seu paper amb la solvència de les actrius que poden amb tot. Però tinc la sensació que la direcció d'Allegra Fulton és tova. De tan pulcre i buit que ha volgut deixar l'espai escènic que ens manlleva l'emoció. L'actriu se'ns apareix distant, com si la veiéssim darrere d'un vidre. Marull té força, però al muntatge li cal alguna cosa més per ser sublim.
