Loles León, Amparo Moreno, La Maña, i sobretot Mary Santpere. Lloll Bertran podria ser una digna successora de totes les vedettes còmiques. La familiaritat amb el públic, el perfil desmanegat, el joc irònic amb el sex-appeal, tot sembla inspirat en l'escola de la gran Santpere. El vestit escènic és el de menys. Als espectadors -en particular als seus fidels- els importa poc si el conte que serveix d'excusa per al seu últim espectacle és sobre un inventat hoste del baró de Maldà o sobre la seva estimada, una no menys fictícia cupletista anomenada "La Alegre Lola".
Un fulletó amb final feliç per anar col·locant els gags i temes musicals. Repertori de música popular internacional amb lletres de collita pròpia. Tot al servei d'un personatge superior a tots: La Lloll. Potser el conjunt sigui previsible, amb aquest to d'humor trempat que podria encaixar a la perfecció en la funció que Quim Masferrer munta a 'El Foraster'. Però també serveix per descobrir que hi ha una altra Lloll: la cantant i actriu que es posa seriosa quan versiona 'When you'r good to Mama' de Chicago.
