La Valentina i la Sara són membres d'una cèl·lula clandestina de l'oposició a la dictadura argentina. Però també són dues adolescents abandonades, a la Catalunya dels anys 90, que juguen al que van ser els seus pares de joves. Ara ell no hi és. Ella està tancada a l'habitació, amb l'única tele de la casa i no vol sortir... Victoria Szpunberg ens explica de quina manera els traumes dels pares passen als fills, obligats a criar-se en un entorn diferent, en un món diferent, amb els 'pecats' dels que els van parir. Les noies, aquí, sobreviuen jugant al que no van ser.
Maria Rodríguez (Sara) i Diana Torné (Valentina), dirigides per Glòria Balañà, encaixen a la perfecció en els papers d'adolescents que volen mirar endavant tot i que se saben engabiades en la història familiar: segueixen Eurovisió, busquen la roba que els agrada, intenten estudiar, surten de gresca. El problema apareix quan es callen massa coses, quan has de llegir la sinopsi de l'obra per saber de què et parlen. I el treball dramàtic és vacil·lant, en una peça que dura 75 minuts. No tenim per què saber, per exemple, que els militars argentins feien servir els Ford Falcon quan segrestaven presumptes opositors. Tanmateix, gràcies a la feina de les actrius, el muntatge ens convenç i ens demostra que una obra estrenada el 2010 pot tornar a la cartellera sense problemes, fins i tot amb el mateix càsting, millorada com el vi bo.
Autoria: Victoria Szpunberg. Direcció: Glòria Balañà i Altimira. Amb: Maria Rodríguez i Diana Torné.
