Hi ha tres coses interessants en aquesta intranscendent i entretinguda comèdia amb fantasmes amb què Marc Crehuet torna al teatre set anys després del seu reeixit debut com a dramaturg amb 'El rei borni'. Una és l'eficàcia de l’autoparòdia de l’autor i el paral·lelisme amb el seu besavi, també autor teatral. Una altra és el dibuix dels personatges i la tercera l'afinada direcció d’actors i la posada en escena. No obstant, l’obra queda lluny de la brillantor de les rèpliques i la confrontació de personatges d’aquell “borni” que posteriorment el mateix Crehuet va adaptar i dirigir per al cinema.
De fet, l’autor estava instal·lat en la feina de guionista i professor quan des de la Sala Beckett li van proposar l’estrena d’un nou text. I en no tenir cap nova idea, com li passa al protagonista, va rescatar el projecte de retre homenatge al seu besavi, Pompeu Crehuet, qui el 1904 va assolir un gran èxit al teatre Romea amb la seva primera obra, 'La morta'. Les setze obres posteriors no van gaudir del mateix reconeixement cosa que va fer caure, doncs, una possible maledicció sobre la família, que també es cita a l’obra.
Crehuet aixeca una autoficció sobre el moment creatiu d’un guionista i dramaturg en hores baixes que corre en paral·lel amb escenes de 'La morta' del besavi, qui acabarà venint de la ultratomba per ajudar-lo i alhora quasi esberlar la relació amb la seva dona. Francesc Ferrer, Xavier Bertran, Anna Bertran i Betsy Turnez formen un grup molt ben dirigit en una funció en la qual també destacaríem el fantàstic treball videogràfic de Francesc Isern.
Autoria i direcció: Marc Crehuet. Repartiment: Anna Bertran, Xavier Bertran, Francesc Ferrer i Betsy Túrnez.
