De: Joan Yago. Dir: Israel Solà. Amb: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Toni Guillemat i Júlia Truyol.
D’entrada, reconèixer la gosadia de La Calòrica a l’hora de reconstruir a nivell escènic el quadre 'La nau dels bojos' del Bosch. I, sobretot, admetre la fantàstica posada en escena d’Israel Solà d’un text de Joan Yago que ens parla del viatge cap a la mort d’un bufó, una prostituta, un bisbe, un poeta i una senyorona. Una singladura riu avall en la qual han de trobar una ciutat, Geel, que és com el paradís damunt la terra després d’haver fugit de la pesta.
L’obra juga amb els arquetips, amb el bufó de Xavier Francès que es troba fora de registre. Al quadre ell és l’únic que sembla controlar la situació. I aquí serà l’únic que sabrà la veritat. El bufó dubta, mana i narra la història. Un relat que no és antic, sinó tan modern com la recerca de la terra promesa –un pis, un bon sou, el príncep blau– que no assolirem mai. El poeta vol continuar endavant, però cal seguir buscant-la?
