Autor: a partir de 'La nit just abans dels boscos' de Bernard Marie Koltès. Director: Moreno Bernardi. Amb: Guillem Gefaell, David Menéndez.
'La nit just abans dels boscos' és una de les set obres més estrenades de Bernard Marie Koltès (1948-1989). Es tracta d’un monòleg gens convencional on un home, potser un immigrant, exhibeix tota l’angoixa d’un món que li ha girat l’esquena i tota la solitud d’aquells que no tenen algú que els pugui ajudar. Guarda, doncs, una permanent actualitat amb la nostra societat europea. Aquest text, escrit sense cap punt i apart, connecta amb alguna cosa de l’existencialisme d’Albert Camus i amb la poètica dels desheretats de Jean Genet i, com aquells, denuncia la realitat social, el sistema opressor.
L’obra de Koltès permet diferents aproximacions. Des d’aquell magnífic monòleg amb què Mingu Ràfols el va donar conèixer entre nosaltres (1993) fins a la funció d’Àlex Rigola a Temporada Alta 2007, on va repartir el crit del protagonista en sis veus. La proposta de Moreno Bernardi a l'Akadèmia es basa en el text de Koltès, però subverteix la forma imposant per sobre de la paraula una lectura visual i coreogràfica que desnaturalitza el rerefons del relat convertint-lo en un partitura visual de sons i moviments d’ascendència expressionista.
La poètica de Koltès tendeix a desaparèixer sota la repetitiva cantarella impostada, sota els girs vocals exagerats i el text esdevé un instrument més d’aquesta composició sonora d’imatges majorment irrellevants. Aquesta creació no funcionaria sense el compromís dels intèrprets, David Menéndez i Guillem Gefaell lliurats a un composició gestual i una vocalització de gran fisicitat al bell mig d’un disseny de llums fosc i traïdor que tantes vegades els furta fins i tot les expressions. Sens dubte són el millor d’aquesta entusiasta obra de laboratori.
