Direcció: Manel Dueso. Dramatúrgia: Manel Bonany. Intèrpret: Míriam Marcet.
La defensa de la identitat transsexual és l’eix d’aquest monòleg del guionista i escriptor Manel Bonany en una trama on es donen la mà una tendra història d’amor i una altra de caire 'gore', doncs no en va la víctima reposa sobre la llitera d’una institució forense. Des de la mort, com en un somni, la dona rememora la passió del seu jove amant al temps que s’espanta per l'entrada a l’edifici dels amics d’aquell que només volen saber si era o no era una dona. A la fi, un assetjament postmortem que cal sumar a la incomprensió que la transsexualitat va deparar a la protagonista al llarg de la seva vida. No obstant, el text té un interessant punt positiu per la convicció que mostra el personatge, la seva solidesa mental i, sobretot, la seva capacitat per estimar.
'La pell escrita' te òbviament un rerefons dramàtic, però els detalls que ens explica estan plens de la llum de qui dona amor, ja sigui a la seva mare o el Ninu, el jovenet del que no s’ha pogut ni acomiadar.
El text és directe i contundent però no articula tan bé la connexió entre la dolça memòria i la por d’un assetjament fútil quan ja és morta. Bona direcció de Manel Dueso amb una molt notable Míriam Marcet que es creix mica en mica al llarg d’aquesta recomanable obra.