Autora: Mercè Rodoreda. Adaptació: Joan Ollé i Carles Guillén. Direcció: Joan Ollé. Amb: Lolita Flores.
A l'onada d'entusiasme es puja o no es puja. Si es tria observar el fenomen des de la riba –com un surfer amb amnèsia nadatòria– aquesta distància prudencial pemet valorar la Colometa de Lolita Flores en la seva meritòria mesura. Una artista que com a experiència teatral immediata només pot acreditar dues tandes de monòlegs de celebració femenina, i que ara es presenta sola, amb l'única companyia de les paraules de Rodoreda. Última protagonista de l'excel·lent adaptació que Joan Ollé i Carles Guillén van fer de 'La plaça de Diamant', primer per a tres i després per a una sola actriu.
Tot i reconèixer la bona feina, costa sumar-se a la festa laudatòria que des de la seva estrena ha despertat la Sra. Flores. Costa no tenir en compte que de les tres edats que recorre el personatge ella es quedi amb la tessitura de la jove Natàlia. Només per un instant madura aquesta veu per tornar després a l'atiplada immaduresa. Veu que contrasta amb el gest que recorda les formes de les comares de vetlla, com una germana de Lola Herrera a 'Cinco horas con Mario', però aquest cop davant del cos d'Antoni.
Tot i reconèixer la bona feina, costa sumar-se a la festa laudatòria que des de la seva estrena ha despertat la Sra. Flores. Costa no tenir en compte que de les tres edats que recorre el personatge ella es quedi amb la tessitura de la jove Natàlia. Només per un instant madura aquesta veu per tornar després a l'atiplada immaduresa. Veu que contrasta amb el gest que recorda les formes de les comares de vetlla, com una germana de Lola Herrera a 'Cinco horas con Mario', però aquest cop davant del cos d'Antoni.
