Autor: Enzo Cormann. Traducció: Joan Casas. Direcció: Nicolas Chevallier. Amb: David Menéndez, Guillem Motos, Xavi Sáez.
'La revolta dels Àngels' és un "poema dramàtic". Així ho va voler l'autor Enzo Cormann i així es representa a l'Akadèmia de la mà del director Nicolas Chevalier. I d'una manera que més li convindria presentar-se a uns Jocs Florals –i guanyar-los, segurament– en lloc d'ocupar un escenari. L'aposta poètica és excessiva, abassegadora.
Qui sap com sona la cantata de paraules en francès i amb una direcció d'escena austera, minimalista, que compensi l'atipament de belles imatges, d'ornaments metafòrics, d'orles líriques. En la traducció de Joan Casas i amb els afegits de Chevalier (oratòria sincopada, gestos coreografiats) les confessions als llimbs-bar de Jean-Michel Basquiat, Chet Baker i Bernard-Marie Koltès queden en un insignificant segon pla, així com la resistència a ser mites rehabilitats, purgats per la seva glòria pòstuma.
Qui sap com sona la cantata de paraules en francès i amb una direcció d'escena austera, minimalista, que compensi l'atipament de belles imatges, d'ornaments metafòrics, d'orles líriques. En la traducció de Joan Casas i amb els afegits de Chevalier (oratòria sincopada, gestos coreografiats) les confessions als llimbs-bar de Jean-Michel Basquiat, Chet Baker i Bernard-Marie Koltès queden en un insignificant segon pla, així com la resistència a ser mites rehabilitats, purgats per la seva glòria pòstuma.
