Autora: Mercè Rodoreda. Direcció: Sergi Belbel. Amb: Carme Callol, Enric Cambray, Margarida Minguillón, Mercè Sampietro, Toni Sevilla, Teresa Urroz.
L’obra de Mercè Rodoreda seria una clàssica comèdia burgesa sobre les relacions sentimentals entre homes i dones si no fos perquè exhibeix una melangiosa reivindicació de la dona i de la importància de la seva llibertat en un món dominat pels desitjos i voluntats del mascle. Una comèdia sense acció que explica la trista història de la amistançada Florentina, qui tardarà 25 anys a descobrir que el seu amor Homer és un pocavergonya i, finalment, sens dubte una mica tard, reaccionarà en un final gairebé feliç.
El conjunt ofereix una sèrie de retrats femenins, els de les veïnes, sempre emmirallades en la presència o absència del marit i amb l’esplèndid contrapunt de l'espontaneïtat de la jove minyona Zerafina, on ben segur nia l’ànima de Rodoreda.
La comèdia admet diferents tractaments. Mario Gas, que la va estrenar el 1993, amb una gran Rosa Novell, la va llegir des del pes de l'agredolça quotidianitat i amb enorme delicadesa. Sergi Belbel assumeix el repte de la sala gran del TNC de manera mol diferent. Belbel fa que sigui l’humor, i tant se val si és exagerat, el que connecti amb el públic prescindint de subtileses i destacant la caricatura de les senyores. Belbel converteix l’obra en una comèdia intranscendent molt divertida i ambientada en un pèrgola digna del castell de Moulinsart (Tintín). Les actrius li fan cas i estan estupendes. Qui se’n duu el gat a l’aigua es la 'merliniana' Elizabet Casanovas (Zerafina) que no desaprofita ni una rèplica, ni tan sols un silenci, per col·locar un gag. I li funciona.
