Si no haguéssim vist fa tres anys, al Grec 2016, el 'Lehman Trilogy' que va muntar Roberto Romei a La Villarroel, estic segur que m'hauria agradat més del que m'ha agradat la versió de Sergio Peris-Mencheta arribada des de Madrid. Els sis actors que donen vida a la nissaga que va fundar el banc que va desencadenar la crisi del 2008 són impressionants: toquen tots els instruments, canten i fan el que el director els diu a l'hora d'interpretar. Aquí, precisament, és on rau la gran diferència, el que fa que una obra sigui només correcta o realment bona. Ja que el to de farsa, de teatre de barraca, que impregna tota la producció fa que les més de tres hores de metratge es facin llargues com un dia sense pa.
La barraca, quan els Lehman arriben d'Alemanya i s'instal·len al sud dels EUA, té un sentit, però un cop traslladats a Nova York, el perd tot. Tampoc no entenc la necessitat d'introduir números musicals en la peça de Stefano Massini. És com si el director hagués assumit l'obra com si es tractés d'un Eduardo de Filippo, teatre popular excel·lent, però que no et parla de com tot un sistema econòmic es va ensorrar. Tanmateix, el boníssim nivell interpretatiu fa que puguis obviar una mica tot això. Només una mica.
Autor: Stefano Massini. Adaptació i direcció: Sergio Peris-Mencheta. Amb: Aitor Beltrán, Víctor Clavijo, Litus, Pepe Lorente, Darío Paso i Leo Rivera.
