Autor: Eugène Ionesco. Traducció: Joan Tarrida. Direcció: Glòria Balañà i Altimira. Amb: Carles Martínez, Míriam Alamany, Martí Atance.
Ionesco ho deixava molt clar. “Farsa tràgica”, va escriure sota el títol de 'Les cadires' (1951), una de les tres obres més conegudes del romanès. Una farsa escènica sota la qual se amaga una mirada desesperada sobre la civilització. Un teatre nascut del rebuig a un realisme incapaç d’anar mes enllà del concret i racional. Un teatre, dit de l’absurd, que reflecteix la imatge deformada de l’individu confrontat a un món que no pot assimilar.
Un vell i una vella aïllats en una casa envoltada d’aigua. Aquesta nit, però, serà diferent perquè esperen un orador que dirà el que cal dir, allò que pot redimir la humanitat, allò que esperen que sigui desvelat, allò que el vell és incapaç de dir. I han convocat a tothom. Fins i tot l’emperador.
Un joc teatral que la directora Gloria Balañà ha llegit amb una delicada cal·ligrafia fidel a l’original que defuig el traç gruixut, la pallassada sense furtar la comicitat i mantenint el clímax desconcertant del conjunt. Un text servit magníficament per Carles Martínez i Míriam Alamany que exhibeixen tota la tendresa d’aquesta compenetrada parella en un deliciós exercici actoral.
