Abans de tornar a Atenes per darrera vegada, el vell Sòcrates parla al jove Licaó per confessar els seus fracassos més íntims. Aquesta confidència trasbalsarà radicalment la vida de Licaó, el qual es veurà abocat a un exili voluntari, lluny de la vella democràcia, a la recerca d’un nou indret on viure. Aquesta apologia del desig, escrita just després de l’esclat de les revoltes gregues contra la crisi econòmica, és un dels textos més personals de Dimitris Dimitriadis, una de les veus majors de la dramatúrgia europea contemporània.
Autoria: Dimitris Dimitriadis. Traducció: Joan Casas. Direcció: Albert Arribas. Repartiment: Sergi Torrecilla.
